Els colors de la tardor

Els colors de la tardor
em retornen,
de vegades com una bufetada,
de vegades com un somriure
el teu record
i venen en glopades
els remors de paraules mortes
que són només
udols del vent
entre les branques brunes
i buides.
Són bufetades,
aquells dies,
que l’ànima esdevé necessitada
i el record em troba
amb les defenses baixes,
aleshores el singlot silenciós
fa brollar les dues fonts
dels ulls a poc a poc
com si cada gota fos fruit
d’una tasca artesanal,
amb la feina amorosida
per treure-la a la llum.
Són somriures,
els dies que...
cerques en cada cantonada
un instant passat compartit,
una olor viscuda junts,
una complicitat d’infants
en les coses serioses
que ens envolten,
un suc que es treu
de les coses que són nostres
i ens estimem.
Mentre la memòria sigui viva,
mentre el cos no sigui
del tot vegetal,
cada bri del cor durà per tu
una anada o una tornada
i em donaràs força
en l’absència,
perquè el camí em duu
cap a tu.
Tranquil.
Pas a pas.
Al seu temps.
Cap a tu.

http://conunpieenelagua.blogspot.com/2009/11/al-que-habita-en-el-mar-in-memoriam.html